Noticias

Que conste en acta que no soc cap expert i que els arguments que desenvolupe no són ciència i sí una interpretació lliure i personal del que ha passat aquest 28 de maig. Els resultats tenen a veure amb -almenys- 3 factors principals. No han escoltat ni han parlat als joves, Espanya s'ha colat en les eleccions municipals i els partits d'esquerra no han fet el curs en màrqueting polític actualitzat.

A poques hores per a les eleccions hi ha dues frases que es repeteixen en converses i tertúlies. La primera és: "Sé a qui no votaré, però no a qui votaré". I l'altra: "Si plou, no sé si la gent anirà a votar".

Fa dies que em dedique a preguntar als 'joves' (pose cometes perquè jo em considere un d'ells) què opinen de la campanya electoral i dels polítics que ens envolten. A la meua pregunta em responen amb una mirada d'incredulitat. Açò no va amb ells, no entenen els codis, ni el llenguatge ni els canals de transmissió. I és que les campanyes electorals no han canviat des del 79.

Com l'Univers, com la vida, tot el que va, torna. A l'atomització li segueix la concentració. Són fenòmens naturals, habituals i que s'apliquen a qualsevol disciplina. A Alcoi, en clau electoral, la unió de Guanyar i Podem (una altra vegada) i la del PP i Ciutadans conformen un escenari on els dos grans blocs podrien arribar a un empat tècnic.