Moltó té clar que l’alta intervenció de l’ésser humà per controlar els espais forestals, no pot ara deixar-se de fer perquè en certa manera “l’hem viciada”.
El geògraf, molt conegut a les comarques, ha estat contribuint als mitjans de comunicació per parlar de la prevenció d'incendis forestas com el que es va donar a Vall d'Ebo. Moltó comença parlant de la importància de la seua professió per a tindre una visió de conjunt i plantejar possibles respostes.
Enrique Moltó és un conegut i reconegut geògraf a les comarques de l’Alcoià i el Comtat, també és professor a la Universitat d’Alacant. L’incendi que va afectar tres comarques a la Vall d’Ebo va fer que molts mitjans de comunicació buscaren la seua figura per explicar com poder previndre de nou incendis forestals d’aquestes característiques. I és que la figura del geògraf és, tal vegada, poc coneguda en la població general, però permet tindre una “visió molt integral”, segons explica el propi Moltó: “Un geògraf sap de demografia, de medi natural, d’agricultura, de climatologia, de vegetació de la zona, de les característiques econòmiques, de cartografia, etc.”. Açò no vol dir que el paper d’altres professionals especialitzats no siga important sinó que es té una visió de conjunt.
Si una cosa ha ocorregut des de la seua intervenció a la televisió pública valenciana, és que les seues paraules han causat un revol i han obert un ventall d’opinions molt variades sobre com previndre un incendi forestal. Moltó explica que el que més ha trobat a xarxes son opinions tòpiques com “el que cal és netejar bé la serra”, “amb tants parats que hi ha, el que s’ha de fer és agafar-los per a netejar i sinó no poder rebre la prestació” o “amb quatre ovelles i cabres, la serra estaria neta”. Però la situació és molt més complexa de resoldre. El geògraf assegura que “no té cap solució universal”, però planteja una sèrie de possibilitats. Segurament el que cal és obrir un debat per veure com podria resoldre’s un tema que va a més en els pròxims anys.
Sobre la neteja dels espais forestals, comenta que la serra no és un jardí: “Està clar que les vores dels camins o les carreteres plenes de brossa i matolls s’han de netejar, però llevar els matolls i herbes de baix dels pins i les carrasques és en part carregar-se també la biodiversitat. La biodiversitat no son sols arbres, també és el sotabosc”. Això no vol dir que no s’intervinga, argumenta i explica, que per exemple, temporals de neu, pluja o vent, fan caure moltes rames d’arbres, fent que la serra siga un polvorí: “Però no es pot retirar tampoc de qualsevol manera i bruscament. Lo natural seria deixar-ho i que es descomponga, però les nostres serres no son naturals, hem intervingut molt de temps en elles”. Moltó té clar que l’alta intervenció de l’ésser humà per controlar els espais forestals, no pot ara deixar-se de fer perquè en certa manera “l’hem viciada”. “Hi ha bancals fins punts de la muntanya complicats”. I és que l’ésser humà ha intentat des de fa segles buscar espais de cultiu en llocs on sols hi havia bosc.
El professor assegura que cal fer-se les preguntes adequades per a tindre les respostes i insisteix en la necessitat de respondre des d’una política molt participativa i no “des de dalt”. A més, opina que l’administració pública va respondre amb el “comodí del públic, és a dir, el canvi climàtic”. No és que el canvi climàtic no existeixca, assegura el geògraf, però tampoc és pot caure en un reduccionisme tan gran, perquè en part és una manera d’evadir responsabilitats, “parlem d’una qüestió de gestió agroforestal i la responsabilitat és molt més concreta que la del canvi climàtic”.
Com combatre aquest tipus de comentaris tan simplistes quan parlem d’una situació tan complexa? “No ho tinc molt clar”, assegura el geògraf. Per explicar-ho posa com exemple les inundacions: “El fàcil és tirar la culpa al canvi climàtic i no fer la reflexió de que has sigut tu el que has construït en una zona inundable”. Moltó assegura que hi ha que contestar a aquest tipus de comentaris, sempre amb bones paraules. Insisteix en el fet de que no vol dir que el canvia climàtic no existisca i no incremente el risc de pluges torrencials o altres fenòmens, però no hi ha que deixar de banda certes responsabilitats utilitzant el canvi climàtic com a justificació.
Prevenció
L’incendi de la Vall d’Ebo va estar provocat per un llamp caigut en mitat d’una tormenta seca. Sembla que aquest fenòmen serà cada vegada més habitual com a conseqüència del canvi climàtic i incrementarà la possibilitat de que es donen de nou incendis forestals com el que hem patit recentment. La prevenció és fonamental i el professional de la geografia parla de la detecció de la caiguda del llamp: “Pràcticament se sap on cauen. Si es vigilara i s’enviara un efectiu on s’ha donat, els incendis podrien controlar-se molt ràpid”, confirma i explica que, tal vegada, es podria treballar i investigar en fer mapes de zones i elements de la natura més combustibles, de les complicacions de la orografia o de l’exposició al vent.
Reforestar o no reforestar?
Quasi no estava controlat el foc de Begís i Vall d’Ebo i el president de la Generalitat va eixir parlant de la reforestació. Però reforestar una zona cremada necessita d’un estudi previ per part de professionals forestals. Moltó explica que en zones sense arbres, els matorrals solen tornar a créixer sols, sense intervenció humana i destaca la capacitat de regeneració de la muntanya: “En el cas dels pins, és probable que en poques setmanes, hi haja molts rebrots de pins menuts per tota la serra i que en una anys, la massa forestal siga immensa, i que tal vegada es tinguen que talar alguns, encara que semble estrany açò de tallar arbres”, argumenta. A més destaca que la nostra zona es caracteritza per una diferencia de clima segons la vessant de la muntanya, que fa que la vegetació siga diferent, per tant dependrà de zones, de l’evolució, de la meteorologia dels pròxims mesos, de la massa forestal, etc. També s’ha observat que moltes vegades és més efectiu plantar llavor que plàntules per la dificultat d’arrelament. Totes aquestes qüestions hauran de ser definides per professionals.