Històries que ens agermanen (1)

La rivalitat de pobles i ciutats és un fet real, tot i que solament  es manifesta en debats mitat en broma i mitat seriosament. De qualsevol manera, són rivalitats que no mereixen altra justificació que la broma. El veïnatge sempre ha tingut motius i circumstàncies de necessitar-s’hi uns i altres i això sempre s’ha valorat seriosament. Tot i així, el desenvolupament històric de cada poble ens ha creat actituds diferènciades, culturals o simplement costumistes. Però, estic plenament convençut que les diferencies ens enriquixen més que ens separen. Parle del veïnatge d’Alcoi i Cocentaina.

Donant una ullada superficial a la història de Cocentaina, m’he trobat alguns fets en que els dos pobles d’Alcoi i Cocentaina han fet coses en comú i han coincidit en altres. Una de les coses que hui vull comentar, amb motiu de celebrar enguany el 150^è aniversari del que es coneix com la «revolució del petroli», on sembla es van veure afectades les dues poblacions. Al segle XIX Alcoi va protagonitzar una revolució industrial a la seva manera, on especialistes, historiadors i sociòlegs entesos en economia, ho han deixat relatat en diferents publicacions. Els seus indicis, on es va desenvolupar l’activitat industrial va estar subjecta a l’orografia del terreny i l’aprofitament que feren de l’energia hidràulica. Potser això ens done alguna pista de la particularitat de cada una.

Cocentaina no hi va haver cap d’aquesta semblança perquè va estar més capficada en l’economia agrícola. Els pocs testimonis artesanals i enginys hidràulics trobats, han estat lligats a l’agricultura. En el cas d’haver hagut algun batà, ha segut per iniciativa d’algun alcoià. Això ha creat la diferència de les dues poblacions: la dependent de la màquina, i les seves estructures socials, amb un altra rural sempre depenent de la climatologia. Alcoi, amb una societat de base social proletària i Cocentaina amb una base social rural i conservadora.

¿Poden veure amb aquestes particularitats alguna simptomatologia concreta? Crec que si i vaig a proposar-vos-en una que em sembla podia ser motivada per aquestes diferències. Tanmateix, podien no ser valides i estar equivocades, per la qual cosa m’agradaria en proposareu altres. Faré alguna comparació d’aquest tema amb algun detall de l’Església i els seus servidors els capellans. En aquest sentit vull utilitzar estudis fets per alguns clàssics geògrafs del segle XVIII: el cas de Floridablanca. Estudiar la geografia humana com va fer aquest clàssic, pot donar-nos alguna pista.

 «El Censo de Floridablanca», publicat a finals del segle XVIII, en Alcoi hi havien 11.335 habitants i hi havia una sola parròquia que era atesa per 18 capellans (com podeu veure a la imatge). En el mateix període i font, Cocentaina hi havien 4.743 habitants, havien dues parròquies que eren ateses per 20 capellans.

Com veieu, Alcoi tenia un rector, dos tinents de rector i 15 capellans beneficiats. Amb el llenguatge de l’època, un beneficiat era un capellà que havia obtingut una còngrua per mantindre’l i per dedicar-se a una determinada assistència espiritual als parroquians. Era una propietat immobiliària o agrícola que donava una renda a la parròquia per mantenir un capellà per fer una missió especifica: organista, catecisme, atendre alguna ermita, celebrar misses per algun difunt, etc. Era un document notarial que especificava i comprometia el que havia de fer el beneficiat de la còngrua. Normalment eren donacions d’algun feligrés. Als arxius parroquials possiblement encara queda molta documentació d’aquest tipus, no solament de còngrues destinades a la manutenció de capellans; també de dotacions en forma de censos per mantindre els serveis religiosos. Alguns dels censos era en especie i constava notarialment com a gravamen al títol de propietat. Recorde de xiquet com em deia el meu cosí  «Meregildo» del mas de Lluch, que el mas tenia un gravamen de dur tots els anys quatre cànters d’oli al convent de clarisses de Cocentaina.

Tot això avui ha quedat obsolet, però ja m’agradaria saber si s’ha fet alguna tesi doctoral sobre aquest tema. Si recorde haver citat en alguna ocasió que el mas de la Teuleria (o dels Capellans, no puc ara precisar) mantenia quatre beneficiats.

¿Quina relació hi ha amb el nombre d’habitants i la de capellans de cada poble? Crec que podria haver una resposta fonamental per determinar: el tarannà d’un i altre poble. Uns en fomentar la riquesa terrenal i altres amb la riquesa espiritual. Podem utilitzar qualsevol altre eufemisme, però la conclusió seria la mateixa i em sembla clara.

Ara bé; hem dit que Floridablanca ens mostra dues parròquies a Cocentaina: la del Raval i la de la Vila. A les imatges adjuntes d’una i altra parròquia, veiem que la Vila diu que té 2.899 habitants, amb 15 capellans: 1 rector; 2 tinents de rector i 13 beneficiats. Mentre que el Raval té 1.844 habitants, amb 1 rector i 3 beneficiats. Podeu traure el percentatge de feligresos que pertoca a cada capellà i en cada parròquia. Ho dic, perquè no vaig molt bé en aritmètica i parle a ull.

Ara cal mititzar, ¿Valdria ací el que he dit més amunt sobre la riquesa terrenal i espiritual? ¿És que, els veïns del Raval son proletaris de la indústria, descreguts que no els interessa guanyar-se una parcel·la de cel? Pareix que són preguntes innocents, però no ho són. En la societat n’hi han rics i pobres, i pareix ser que en l’estructura diocesana de l’Església també hi han hagut parròquies riques i pobres.

Les còngrues eren dotades per parroquians generosos que podien haver-ne més en unes parròquies que en altres. Tot i que aquest cas, podia haver-hi també altres causes històriques. La parròquia del Raval de Cocentaina era de procedència morisca i sens dubte podia tindre algun cens històric confiscat als moriscos, tot i que intuïsc que no serien de gran valor. En començar a repoblar el buit dels moriscos a primeries del segle XVII, eren parroquians amb una economia molt precària; per la qual cosa al segle XVIII (que estem parlant) podria continuar la precarietat.

M’han paregut molt simptomàtics aquests fets diferencials i propose si podia haver-hi alguna relació o motiu per justificar el tarannà històric de cada poble.