Jordi Valor i Serra, el mestre que estimava les paraules

Començà a escriure als setze anys, en publicacions alcoianes. Entre 1926 i 1931 va col·laborar en l'Almanaque hispano-americano i es va relacionar amb escriptors i poetes americans. Quan encara era molt jove va llegir les Poesies valencianes de Teodor Llorente que li obriren els ulls al conreu literari en la pròpia llengua. Poc després va començar a escriure en valencià en els periòdics d'Alcoi i de València. «Era impuls del cor i al cor no se li mana», escrivia l'autor. L'any 1929 va visitar l'Exposició de Barcelona i va entrar en contacte amb la literatura catalana, especialment la de la Renaixença. Autors com ara Verdaguer, Maragall o Guimerà li varen descobrir el món de la nostra literatura. Des d'aquell moment va ser un lector empedreït d'obres en la nostra llengua, especialment de novel·les i narracions curtes, però també de poesia i tot tipus de literatura. També va ser un gran lector d'obres en llengua castellana, sobretot dels autors del segle XIX com ara Benito Pérez Galdós, Juan Valera, José María de Pereda, Emilia Pardo Bazán, Armando Palacio Valdés, etc., i també en francés, llengua aquesta que llegia amb fluïdesa.

L'any 1930, acabat el servici militar a Alcoi, i després d'haver aprovat les oposicions, ingressà en el cos de mestres nacionals i ocupà la plaça de Calbera, un petit poble del Pirineu Aragonés, en la comarca de l'Alta Ribagorça, a on va fer de mestre d'escola durant quatre anys. Aquell meravellós paisatge muntanyenc dels Pirineus, el fet de descobrir que a Calbera es parlava un català quasi idèntic al seu valencià d'Alcoi, la seua forta vocació docent i l'entusiasme i la il·lusió de la seua joventut -només tenia 22 anys d'edat- foren els elements que determinaren que l'estada en aquell poblet restara marcada a foc en la seua ànima durant tota la vida. Escriu Jordi Valor: «el sentiment ruralista de la llar s'afermà en mi i aquelles muntanyes i cims em recordaven diàriament les meues serres nadiues de Mariola, Aitana i Carrascal. Si el destí m'arriba a portar a terres planes crec que m'haguera ofegat de tedi». Jordi Valor va ser sempre un enamorat de la naturalesa i de l'excursionisme. Als Pirineus no es deixà cap racó per visitar. Sobre els mateixos castells pirinencs llegia les heroiques aventures de Tallaferro i Gentil, els herois de l'epopeia verdagueriana del Canigó. I en aquelles terres va escriure la primera novel·la alcoiana, L'encant de Mariola. L'estiu de 1977, quan Jordi Valor ja tenia prop de seixanta-nou anys, vaig tindre la satisfacció de portar-lo a Calbera, després de més de quaranta-tres anys d'absència. Es va trobar el seu estimat poblet quasi deshabitat i una mica ruïnós, però encara va tindre la gran satisfacció de trobar algunes persones que el recordaven, entre les quals algun antic alumne. De les terres pirinenques va passar a exercir la docència en la població de Calp (la Marina Alta) i després el destinaren a Castalla (l'Alcoià).

La guerra que va flagel·lar cruelment les terres d'Espanya entre 1936 i 1939 el sorprengué a Castalla. Va ser mobilitzat i destinat a Chinchilla, a on va romandre fins que s'acabà la guerra. A darreries de l'any 1940 va arribar a Benissa com a Mestre Nacional depurat, segons paraules del propi Jordi Valor. En aquella meravellosa població de la Marina Alta va passar díhuit anys de la seua vida, hi varen nàixer les seus dues filles -el seu fill havia nascut abans a Alcoi-, va exercir la docència d'una manera apassionada i va deixar un record gratíssim en molts benissers que encara recorden i idolatren el seu mestre. A Benissa va ser a on va escriure les seues obres més significatives. L'any 1958 el destinaren a Alcoi, al grup escolar de la Uixola, a on jo el vaig conéixer l'any 1960. L'any 1973, als seixanta-cinc anys, es va jubilar per motius de salut. El 30 de setembre de 1984, quan li faltaven pocs dies per a complir els setanta-sis anys, va morir en el seu Alcoi natal que sempre va estimar i va enyorar tant.

L'obra
Jordi Valor i Serra és autor d'una nombrosa producció literària entre la qual cal destacar Històries Casolanes (1950), Narracions alacantines de Muntanya i Voramar (1959), Lina Morell, un cas apassionant (1964), Miscel·lània alcoiana (1964), La nostra serra de Mariola i la seva llegenda bimil·lenària (1970), L'etern femení (1978 i 1982) i el conte Narcís el benidormí publicat en Eines. Revista interdisciplinar del I.B. P. Eduardo Vitoria, núm. 1/2 (1983). En castellà va escriure i publicar: Ducado de Bernia (1954), Rescoldo del Islam (1960), Costumbrismo alcoyano (1973), Tres historias solariegas de las montañas de Alcoy (1975) i Dos novelas de aquella retaguardia (1980).
La novel·la Ducado de Bernia es va publicar, traduïda en català per Joan M. Perujo Melgar, l'any 2002 amb el títol de Ducat de Bèrnia.

Reedició d'algunes obres de Jordi Valor
El doctor Emili Casanova va tindre la idea de reeditar les obres en valencià de Jordi Valor. El lingüista Vicent Cabanes Fitor es va posar a treballar en la correcció morfosintàctica i lèxica que era indispensable perquè uns texts escrits fa més de mig segle no col·lidiren amb la normativa vigent, ja que la idea no era fer una edició crítica sinó una edició popular apta per a ser llegida per tothom i que poguera ser usada com a llibre de lectura en escoles i instituts. En aquesta tasca correctora he tingut l'honor i la satisfacció de col·laborar amb Vicent Cabanes. Les tres obres triades per a ser reeditades són: Històries Casolanes, Narracions alacantines de Muntanya i Voramar i Lina Morell, un cas apassionant.

Històries Casolanes, que porta el subtítol de Narracions alcoianes, va ser publicada l'any 1950 per l'editorial Lletres Valencianes, fundada pel filòleg Josep Giner i Marco, el qual la dirigia personalment. Antoni Ferrando, en la pàgina XXIII de l'estudi preliminar que inclou en el llibre Obra filològica (1931 - 1991), que recull els treballs filològics de Josep Giner, diu: «Estretament lligada a aquesta activitat i dins de l'esperit de croada cultural en què la concebia, s'ha de citar també la d'editor, ni que fos amb unes experiències molt efímeres i no gens reeixides: la fundació de "Lletres Valencianes", amb la finalitat de publicar obres valencianes de narrativa i una adaptació valenciana del Diccionari Pal·las. D'aquesta iniciativa, l'única obra narrativa que veié la llum fou les Històries Casolanes, de Jordi Valor, que tants problemes li causà per a poder-la vendre.» Josep Giner -que diu en la introducció d'Històries Casolanes: «Hem pres com a model i arquetip de valencià normal el valencià de l