"La Vall d’Albaida ha perdut al voltant de 6.000 habitants l’última dècada"

La ponència del professor Daniel Alfonso ha començat amb la presentació d’una sèrie d’estadístiques que evidencien l’envelliment de la població valldalbaidina. D’acord amb aquestes dades, entre el final de la crisi econòmica de 2018 i l’arribada de la pandèmia, a la nostra comarca van vindre 3227 persones, i sen van anar unes poques menys. En resum, va vindre més gent de la que se'n va anar, però aquest fet no ha suposat cap solució davant l’envelliment.

En el sentit econòmic i formatiu, tot i que la diferència migratòria és positiva, Daniel Alfonso ha exposat que el nivell econòmic i formatiu de les nostres veïnes i veïns ha disminuït. Així, les persones més joves, que són qui es troben en un moment de formació, aposten per abandonar la comarca en cerca d'una feina adequada als seus estudis i millor remunerada.

En aquest sentit, referent a l’emigració de la població més jove, cal tenir en compte que la Vall d’Albaida presenta una sèrie de debilitats molt particulars. “Tenim un transport públic molt precari. La comunicació entre pobles és molt deficient, el que resta competitivitat als nostres municipis. Un altre dels problemes que trobem a la comarca és el limitat desenvolupament del sector serveis. Els grans hospitals de referència, per exemple, els trobem en Xàtiva i Gandia”, argumentava Daniel Alfonso. Aquest son alguns dels motius pel que la gent més qualificada de la comarca emigra cap a altres comarques, províncies i, fins i tot, països.

Aquest abandonament dels municipis per part de la població jove, se suma a una sèrie de motius que provoquen la disminució de la població. Tot i que alguns dels nostres pobles han incrementat el nombre de persones censades, açò no ha suposat un augment dels naixements. Així, el perill davant el qual ens trobem és l’envelliment de la població de la Vall d’Albaida.

Els motius pels quals està reduint-se la població en la comarca, segons ha exposat Daniel Alfonso, són els següents:

• Menys natalitat. “Hem passat de famílies amb 4 o 5 fills a famílies que tenen 1 o 2”. A més s’han generalitzat nous tipus de famílies. A més, les separacions, la normalització de l'homosexualitat i la democratització dels anticonceptius” també juguen a favor d’aquesta reducció de naixements.
• L’augment de l’esperança de vida és altre dels motius d’aquest envelliment. Tot i que la mortalitat és baixa, el ponent ha destacat la importància de les morts vinculades a les anomenades 3C: càncer, conducció i malalties cardiovascular. A aquestes defuncions se sumen els suïcidis i, a més, les 105 morts per Covid a la comarca.
• L’emigració d’èpoques passades no està compensada per nova immigració. La crisi de l’agricultura ha provocat la frenada del relleu demogràfic. Com apuntàvem abans, qui abandona la comarca són persones més formades que busques treballs qualificats.
• La preferència d’un estil de vida més urbà també es presenta com un motiu en contra quant a la població dels nostres municipis. Actualment, predomina de la vida urbana davant un l’estil de vida més rural.

En resum, trobem que la Vall d’Albaida ha perdut al voltant de 6.000 habitants l’última dècada a pesar dels esforços d’algunes entitats com ara COEVAL, qui treballa per evitar l’exportació de mà d’obra no qualificada cap a la Xina o el Marroc.

Pel que fa al futur, ses del punt de vista demogràfic, analitzant les estadístiques, aquest és complex. Considerant els aspectes econòmics, sociològics i tecnològics, entre d’altres, és evident que “cal una coordinació entre les diferents administracions dels distints municipis”, apuntava Alfonso.

Aquest major envelliment comportarà un menor dinamisme social, així com la falta de relleu generacional en empreses i associacions, com ara les associacions de Moros i Cristians o Confraries. Els serveis mèdics potser acaben veient-se també reduïts en els pobles més menuts, el que comportarà la necessitat de mancomunar un gran nombre de serveis.

Fins i tot, en un futur, pot arribar a contemplar-se la possibilitat de suprimir alguns dels ajuntaments més menuts davant la incapacitat de mantenir aquestes administracions. En aquest sentit, preguntava Daniel Alfonso: “¿què és més important, la rendibilitat econòmica o la rendibilitat social?”

En l’actualitat trobem un gran nombre de propostes amb les quals es pretén millorar o pal·liar aquesta situació. Entre aquestes: “cal garantir uns serveis bàsics: escoles, atenció mèdica. També s’ha proposat, per part de la Generalitat Valenciana, instal·lar caixers als municipis on han desaparegut les sucursals. Tindre bones connexions (internet, per exemple) suposarà la facilitació del teletreball, una tendència els darrers mesos que ens permetria seguir vivint als nostres pobles”.

La possible aprovació d’una sèrie de bonificacions a les empreses i a la població dels municipis més menuts, qui es troben amb certes necessitats pel fet de trobar-se en aquestes localitats, és altra de les propostes que s’han posat sobre la taula. Alfonso ha finalitzat la seua intervenció afirmant que perquè aquestes mesures siguen efectives “cal marcar uns pressupostos i, sobretot, cal voluntat política”.

Xavier Molina, alcalde de Bocairent, donava per finalitzat l’acte agraint la tasca de Daniel Alfonso i concloïa: “parlar de població és parlar de moltes coses diferents i, per tant, és un tema que ens ha de fer pensar i repensar la comarca en molts aspectes. Aquesta qüestió ens posa molts deures a tots, començant pels ajuntaments. Al final, els problemes que no es resolen en cicles curts ens obliguen a planificar a llarg termini i deixar de pensar en el dia a dia. En eixe sentit, nosaltres hem començat el projecte Bocairent 2030, on marquem quin camí hem de fer més enllà dels cicles polítics. Per difícil que siga, el repte hem de dur-lo a terme entre totes i tots”.