Quin animal!
L’alcoiana Sol Picó ens endinsa en l’atmosfera d’una dansa arrelada als costums del poble valencià amb l’espectacle Animal de séquia, amb una força imparable. És la seua primera producció amb una institució pública valenciana.
L’imaginari col·lectiu valencià està fet de sentiments. De sentiments i d’emocions que es despullen, d’alguns que ballen a ritme de cançons del ‘Huha’ del mític Chimo Bayo, i d’altres, també, d’espart. Gens seca, però, para la peça que l’Institut Valencià de Cultura va portar este dilluns amb motiu de la inauguració de la Mostra de Teatre amb Animal de séquia, al Teatre Calderón. Les intervencions especials de la coreògrafa de l’espectacle i alcoiana Sol Picó i la inestimable presència de Carles Dénia a la part musicada van teixir l’univers dels tòpics més folklòrics –quasi acaronant la distopia- que van deixar els sentiments tots per l’aire, precisament amb un punt de vista tan histriònic que quasi obliga a una reflexió. Trenta músics i huit ballarins: entre mig, el Pa Beneït, la “Tomatina”, la Mascletà, Estellés, el trasllat de la Mare de Déu. Falleres de cossos esculturals, terra i romer, arrels i devoció exacerbades van regar el cultiu de la cultura popular de tot un poble tantes vegades ofegat –paradòxicament-, d’una manera natural i autèntica, sempre en clau contemporània. En mig de tot? La reina de la selva, la lleona Sol Picó, imprimint el seu segell a una funció de muixerangues inoblidables, de focs d’artifici fets a cop de cos. Contra el terra. A favor i contra la terra, això sempre, de cara al vent, aquest animal de séquia. Quin animal!
