Article d'opinió de Germán Llorca-Abad,
Sense govern?
Des d’ahir s’han multiplicat de forma exponencial els intents per explicar com és possible que PSOE i UP no s’hagen posat d’acord en governar, per a permetre la investidura de Pedro Sánchez. Ací en teniu una més, que no serà ni la millor ni la més encertada.
He de començar dient que està costant-me moltíssim trobar un to moderat. Els budells, que en esta ocasió no estan inflamats perquè sí, em demanen enviar a Ses Senyories (a totes i cadascuna d’elles) a cagar els bigons. Però no vull fer-ho. I no vull fer-ho, perquè d’alguna forma les persones hem de demostrar que som capaces de fer les coses pre-ocupant-nos; és a dir, ocupant-nos amb antelació dels nostres actes i pensaments.
La tesi de l’article la tinc claríssima. L’he escrita i defensada en moltes ocasions En este país i, en general, en el món sencer, governen els poders econòmics. Però no els de l’empresari de la botiga, l’autònom, o l’empresa de 6 treballadors; sinó els de les grans corporacions, multinacionals i capitals financers. Els qui mouen xifres fabuloses de capital, impossibles d’imaginar. Eixos poders també tenen representació (el Banc d’Espanya, la CEOE i, segurament, moltes organitzacions de les que no hem sentit parlar en la vida). Cada país té les seues i tots comparteixen les que són de caràcter internacional (Banc Mundial, Fons Monetari Internacional, Microsotf, o Exxon Oil). Dóna igual que siguen règims democràcies, o règims més o menys totalitaris de partit únic. Ací governa la pela.
Per què... com és possible que després de cinc anys, de no sé quantes eleccions generals, d’una moció de censura i d’un espectacle polític patètic estem encara sense govern? Sense govern? És que no estem sense govern. És que ací governen tots els poders econòmics, llevat dels qui se suposa que tenim el poder: les persones. I és per això, que els nostres representants polítics porten 5 anys passant-se «el mandat del poble» per l’arc de triomf. I és per això que no hi ha hagut acord PSOE/UP.
Totes les persones som polítiques, per definició. Per obra O PER OMISSIÓ, som polítiques. No existeix això de l’a-política, o de la no-política. La política està definida etimològicament com «l’activitat de la ciutadania quan intervé en assumptes públics amb la seua opinió, el seu vot, O DE QUALSEVOL ALTRA FORMA». I si no ens entra en el cap, estem i estarem ben fotuts, perquè mai serem capaços de reivindicar el control sobre el nostre futur.
Michel Foucault definia les relacions humanes com a relacions de poder. Sempre hi ha la figura dominant i la dominada. Sempre. El problema és no tindre consciència de quin lloc s’ocupa. Teòricament, la democràcia venia per a posar-los un ordre racional a eixes relacions... què és el que passa?
Sabeu una cosa, m’ho he pensat millor: Senyories, vagen vostés a cagar els bigons! Per irresponsables! Per hipòcrites! Per pallassos!