Silvestre Vilaplana: una ploma 'tot camins'

En aquesta ocasió entrevistem a Silvestre Vilaplana Barnés (Alcoi, 1969), un dels autors més exitosos i premiats de les nostres lletres.

Escriu tant per al públic juvenil, com per adults, i es mou amb destresa entre la poesia i la narrativa. Ens parla de literatura i de la novel·la Resurrecció (Bromera, col·lecció Espurna), recentment traduïda al castellà en Algar edicions. Una novel·la inquietant, amb personatges al límit, que fan sentir al lector el vertigen de trobar-se a la vora de l'abisme.

FRANCESC GISBERT. En la teua producció, hi ha èxits de litratura juvenil, autèntics best-sellers de la literatura valenciana, com La mirada d'Al-Azraq o Els dimonis de Pandora, juntament a novel·les igualment celebrades, per adults, com ara Les cendres del cavaller o El quadern de les vides perdudes. Per què vas decidir combinar els dos gèneres? Què penses dels que afirmen que la literatura infantil i juvenil és un gènere menor?

SILVESTRE VILAPLANA. Em vaig iniciar en narrativa fent novel·la per a joves i després vaig fer el salt a la novel·la d'adults, però mai no he deixat de fer novel·les destinades al públic adolescent perquè per a mi el lector jove té una importància fonamental. Potser és per la meua visió de professor, però entenc que l'etapa de l'adolescència és essencial per a crear nous lectors i per això crec que cal treballar molt bé el gènere de la literatura juvenil amb l'objectiu de generar lectors que en el futur esdevinguen bons lectors adults. És per això que de cap manera considere la literatura juvenil com un gènere menor, al contrari, pense que és una tipologia literària plena de complicacions i de matisos que ha de tenir la virtut de mantenir l'atenció del lector i, alhora, ha de procurar introduir el jove en els codis propis de la literatura.

FG. A més de narrador, ets poeta. Tens un bon grapat de poemaris. Em vénen al cap La senda de les hores, Aigües de Clepsidra o Bagatge de tenebres, entre altres. Què t'aporta la poesia? Què creus que pot aportar als lectors, en els temps que vivim?

SV. La poesia ha sigut el meu motor inicial a l'hora d'escriure. Sempre he fet poesia. El joc amb el llenguatge, la voluntat d'acostar sensacions al lector, de fer-lo compartir amb paraules un univers de sentiments és un repte apassionant per a qualsevol que escriu. El llenguatge poètic té alguna cosa de màgic perquè és capaç de transmetre molt més enllà de la simple articulació d'arguments que ofereix la novel·la, potser és per això que totes les cultures han buscat en el treball poètic l'instrument per explicar-se el món i per descobrir els sentiments que com éssers humans ens aporta.

FG. Una constant en molts dels teus llibres és el gènere històric. Resurrecció és una obra ben distinta. Per què vas triar aquest tema?

SV. Sempre m'ha interessat la història i jugar a recrear-la en forma de novel·la és un treball apassionant. I sobretot m'interessa la nostra història. En certa manera, novel·lar la història és apropar-la a molts que desconeixen bona part dels fets i dels personatges més destacats que ens han precedit. Potser en aquest objectiu també entra la deformació professional de ser professor.

Però en Resurrecció l'objectiu era un altre. En aquesta novel·la primava la voluntat de fer una història d'intriga que enganxara al lector i li fes passar una bona estona de lectura atrapat per les aventures dels personatges.

FG. Molts dels teus llibres, Les urpes del diable, La frontera negra, L'anell del pescador, presenten arguments i personatges, inquietants, desconcertants, que no deixen indiferents. D'on et ve aquesta preferència pels aspectes més misteriosos de la vida?

SV. La nostra història està farcida de protagonistes amb una gran càrrega de personalitat al darrere, per això molts personatges d'aquesta mena poblen les meues novel·les. Però també des del punt de vista creatiu m'agraden els personatge al límit i m'atrauen els sentiments intensos. A més, pense que per a un lector també resulta més atractiu seguir un personatge amb força, allunyat de la grisor habitual que ens envolta.

FG. Què pot trobar un lector en Resurrecció que l'anime a llegir-lo?

SV. És una història pensada per fer que el lector s'ho passe bé. Conté els elements d'una novel·la trepidant en què les diverses trames es lliguen per intentar que el lector no puga deixar de llegir. La barreja d'investigacions i els actes dels personatges intenten sorprendre en tot moment i fan que siga una lectura per a tot tipus de públic.