El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

Un any del Foc a Mariola

Aquesta imatge de Copérnico García va córrer com la pòlvora per la xarxa ara fa un any./ CG
Fins a 10 mesos després Conselleria no el va catalogar com a 'gran incendi'

Avui 12 de juliol, concretament cap a les 15'20 hores de la vesprada, es compleix un any des que es declarara l'incendi que va arrasar amb 545'93 hectàrees en la Serra de Mariola, entre els termes d'Alcoi i Cocentaina. Una calorosa i seca vesprada d'estiu, així com el fort vent de ponent, van ser -en principi- els desencadenants d'aquesta catàstrofe ambiental que va mantenir en alerta a ambdues poblacions -i confrontants- durant una mica més de 4 llargues jornades

Avui 12 de juliol, concretament cap a les 15'20 hores de la vesprada, es compleix un any des que es declarara l'incendi que va arrasar amb 545'93 hectàrees en la Serra de Mariola, entre els termes d'Alcoi i Cocentaina. Una calorosa i seca vesprada d'estiu, així com el fort vent de ponent, van ser -en principi- els desencadenants d'aquesta catàstrofe ambiental que va mantenir en alerta a ambdues poblacions -i confrontants- durant una mica més de 4 llargues jornades. Des d'un primer moment van saltar totes les alarmes sense voler recordar el foc que va arribar a calcinar més de 10.000 hectàrees en el Parc Natural de la Serra de Mariola en el fatídic estiu de 1994.

Aquell record de quasi 20 anys arrere i la sensibilitat latent de la ciutadania pel que fa a les retallades del Govern en totes les àrees de gestió -també en la prevenció d'incendis forestals- van ser els detonants que van motivar una gran alarma social durant aquests 4 dies d'incertesa. "La gent d'aquestes comarques té una gran estima per la seua serra. De fet el voluntariat ambiental s'ha duplicat aquest estiu pel que fa a l'anterior", indicava l'edil de Medi ambient d'Alcoi Jordi Tormo.

Tormo va ser un dels quals va seguir el foc des del primer moment, des que es localitzara el primer focus en el conegut Mas de la Cova. Durant aquelles primeres hores, l'abrupte del terreny, el vent i la imminent arribada de la nit -amb la retirada dels mitjans aeris- va fer témer el pitjor. Encara així, entre aquells dies, més de 350 efectius i altres 20 hidroavions van treballar sense descans per a delimitar el perímetre de les flames i poder donar per controlat l'incendi 4 dies més tard, en la matinada d'un dilluns.

Els primers càlculs de la Conselleria van determinar que en Mariola havien cremat 498'86ha exactes. Aquesta xifra va resultar insuficient per a les autoritats locals, els qui van demanar un nou mesurament. No va ser fins a uns 10 mesos més tard quan el Consell va rectificar i va admetre les 545'93ha cremades, la qual cosa automàticament va catalogar al de Mariola com a 'gran incendi', obrint la porta a unes ajudes que, tem Jordi Tormo, "pot ser que mai arriben".

Malgrat açò, durant tot aquest temps s'ha treballat intensament per a protegir el terreny afectat de l'erosió (col·locant una capa de palla sobre ell), s'ha arreglat la pista forestal i retirat els troncs cremats per a evitar plagues. Així, ja es pot observar com en algunes zones comença a créixer la vegetació gràcies a un hivern abundant en pluges.

"Les polítiques de prevenció i no les d'actuació" són les que troba a faltar Jordi Tormo per part del govern autonòmic i del Ministeri. Unes polítiques que s'estan suplint, salvant les distàncies, amb un incipient voluntariat ambiental més sensibilitzat que mai abans amb el seu entorn.

En aquest informe repassem les principals claus del Foc a la Mariola que ara fa un any ens va mantenir pendents de la serra durant 4 llargs dies.

 

Causes del Foc a la Mariola

Com apuntàvem a l'inici, i encara oficialment, les elevades temperatures, l'ambient sec i el fort vent de ponent que bufava aquell 12 de juliol van ser els detonants de l'incendi que va cremar més de 545ha a la Serra de Mariola. El focus es va localitzar al Mas de la Cova, i les flames ballaven entre els termes municipals d'Alcoi i Cocentaina, en un terreny de difícil accés.

Un any després, la Conselleria encara no ha lliurat a ambdós ajuntaments l'informe oficial de l'incendi, fruit de mesos d'investigació. Si en un primer moment es va especular amb la possibilitat que fora un foc intencionat -recordem que se'n van localitzar dos focus més durant aquelles hores a Banyeres i a Sotarroni-, encara a hores d'ara no es coneix res amb total certesa malgrat la insistència dels nostres consistoris locals.

Conseqüències de l'incendi

Les flames van afectar principalment a la massa forestal, composada fonamentalment per pins i amb molta poca carrasca. A més, fruit de l'incendi s'ha vist trastocada la distribució de camins i sendes.

Com dèiem, la superfície total afectada ha estat de 545'93ha, el 73'88% al terme d'Alcoi i la resta a Cocentaina. A més, pràcticament tota la zona (99'49%) es correspon amb el Parc Natural de la Serra de Mariola. Pel que fa al tipus d'espècie afectada, podem dir que va ser en un 47'47% matoll, 40'32% massa forestal, 11'31% cultius abandonats i un 0'9% a massa no forestal.

Per altra banda, com ens explicava l'edil de Medi Ambient d'Alcoi Jordi Tormo, els processos d'erosió que s'han succeït els darrers mesos han menejat les vessants de la zona i fins i tot s'ha modificat l'abancalament d'alguns indrets concrets.

Actuacions realitzades al llarg de l'any, just després del foc

Després de gairebé quatre dies des de que es declarés l'incendi a Mariola, Governació va donar per controlat el foc un dilluns poc abans de les 8 hores del matí (l'incendi es va declarar dijous a primera hora de la vesprada). Pocs dies després, els ajuntaments d'Alcoi i Cocentaina van requerir a la Conselleria l'informe que determinés el número total d'hectàrees afectades.

Des d'un primer moment, la Generalitat va mantenir que no s'havien superat les 500ha i, per tant, no estaven en l'obligació legal ni de lliurar cap informe ni de catalogar al de Mariola com a 'gran incendi'. Amb tot, el Consell va facilitar un escàs document de tres planes (una d'elles un plànol) on s'especificava -principalment- la distribució dels terrenys pel que fa a la seua titularitat. L'única cosa que va determinar la Conselleria és que l'incendi no havia estat "ni per causes naturals ni provocat".

Amb aquesta primera indefinició, l'Ajuntament d'Alcoi va sol·licitar al Ministeri que s'incloguera a ambdós municipis en el llistat de poblacions afectades per incendis, per tal de poder optar a alguna ajuda i, almenys, arreglar els camins destrossats. Igualment que passà amb la Conselleria, l'òrgan estatal apunta que per a incendis de menys de 500ha no hi ha cap ajuda disponible.

A partir d'aquest moment es comença a treballar en noves medicions per a demostrar que a Mariola s'havien cremat més de 500 hectàrees de terreny. Tant els Serveis d'Enginyeria de l'Ajuntament d'Alcoi, com el Sindicat de Bombers tomben les medicions de la Conselleria. Tots dos asseguren que s'han cremat més de 500ha. Amb aquestes dades s'insta de nou a la Generalitat a fer noves medicions. I no serà fins 10 mesos després quan la Conselleria rectifica i admet que a Mariola es van cremar 545'93 hectàrees i, per tant, aquell havia sigut un 'gran incendi'.

Paral·lelament, durant tots aquests mesos s'ha començat a treballar sobre el terreny amb l'objectiu, principalment, d'arreglar els camins, retirar els troncs cremats i consolidar el terreny. La Conselleria va decidir fer-se càrrec -previ acord amb els propietaris dels terrenys- de la retirada d'arbres, posat que al ser un Parc Natural era de la seua competència. A més, aquesta actuació va permetre arreglar la pista forestal i reparar una aigüera.

Per altra banda, es va procedir a l'encoixinat de palla (amb la col·laboració de la Penya l'Olleta i el seu 'Assaig Solidari') i a llaurar i condicionar els bancals entorn a la Font de Serelles.

Després d'un any, com està el terreny?

Tal i com apuntava Jordi Tormo, és per tots conegut que tot després d'un incendi no es recomana en cap cas entrar a reforestar de seguida. Així, durant les tasques explicades més amunt, s'ha evidenciat que el sòl encara no té un substrat orgànic massa elevat. Tot i això, la vegetació està creixent gràcies a l'hivern abundant en pluges que hem tingut. A més, l'encoixinat de palla ha mostrat molts bons resultats evitant l'erosió i treballant per l'autoregeneració del mateix.

La polèmica retirada dels troncs cremats

A finals del mes de gener es van iniciar els treballs de retirada dels troncs cremats per evitar la propagació de la plaga d'uns insectes coneguts com escolitins. Com dèiem, va ser la Generalitat Valenciana l'encarregada d'aquesta feina, després d'arribar a un acord amb els 18 propietaris dels terrenys. Una empresa s'encarregaria de la retirada, així com de la reparació de la pista forestal i d'una aigüera, a canvi de la fusta calcinada.

Però els mètodes emprats en la retirada dels troncs prompte van generar una gran polèmica -encara viva a dia de hui- entre els veïns i veïnes d'Alcoi i Cocentaina, habituals excursionistes d'aquesta zona. Segons apuntaven algunes de les crítiques, les màquines d'extracció havien fet més mal que bé al sòl pel qual transitaven.

Jordi Tormo, conscient d'aquesta polèmica, ha admés que la retirada dels troncs era un dels aspectes que més ha preocupat a l'Ajuntament d'Alcoi en aquest temps. "Nosaltres vam tractar que l'extracció es fera amb maquinària però només entre 10-15 metres als voltants de la pista forestal, pels llocs de més fàcil accés, ja que va arribar un moment que era millor deixar la fusta que retirar-la d'aquella manera", apuntava Tormo.

"Sabem que es podia haver fet millor, sobretot el moment de la retirada de la fusta, quan aquesta quedava amuntonada per dies al mig dels camins", ha dit Jordi Tormo a ARAMULTIMÈDIA.

Amb tot, farà un parell de mesos que aquestes tasques van acabar i el risc de plaga s'ha rebaixat quasi per complet.

Estat de les ajudes pel 'gran incendi'

Un dels objectius dels ajuntaments d'Alcoi i Cocentaina va ser, des d'un principi, que la Generalitat Valenciana reconeguera el de Mariola com a 'gran incendi' per poder acollir-se a les ajudes autonòmiques i estatals.

Malgrat que aquest objectiu es va aconseguir, Jordi Tormo es mostra molt escèptic respecte a l'arribada d'aquestes ajudes. En tot cas, la Generalitat Valenciana només està obligada a aportar el 50% d'aquestes, i ens posa d'exemple el cas de la Torre de les Maçanes, on tampoc ha arribat res a dia de hui. "Almenys s'ha arreglat la pista forestal", apuntava Tormo, qui dubta que aquestes ajudes arriben algun dia. "Potser d'ací uns anys, quan siga el moment de reforestar, rebrem alguna d'aquestes ajudes", concloïa.

 

Hemeroteca del Foc a Mariola

12 de juliol (AM) Crònica de dijous del #Foc a la Mariola

13 de juliol (AM) L'incendi a la Mariola està estabilitzat però no controlat -crònica de divendres-

13 de juliol (E. Pastor) Flors grises de la Mariola

14 de juiol (AM) Un rebrot obliga a desallotjar Gormaget de nou

14 de juliol (AM) Els voluntaris s'organitzen en la xarxa

15 de juliol (AM) L'incendi en Mariola està controlat després d'arrasar amb 500 hectàrees

15 de juliol (A. Olmo) Som el poble i tenim ràbia i una brutal tristor

8 d'agost (AM) Una negligència va causar l'incendi a la Mariola segons les investigacions

5 de setembre (AM) EUPV acusa a la Generalitat de "mentir" sobre la superfície cremada a Mariola

21 de novembre (AM) La Penya l'Olleta farà un assaig solidari per la Serra de Mariola

30 de novembre (AM) Ja està activa la fila 0 per la Serra de Mariola

3 de desembre (AM) Jornades de Voluntariat en la Serra de Mariola

3 de desembre (AM) L'Assaig Solidari es celebra amb èxit

10 de desembre (AM) Més de 80 voluntaris contra l'erosió a la Serra de Mariola

28 de gener (AM) Comencen a retirar els troncs cremats de Serelles per evitar plagues

4 de febrer (AM) La CGT demostra que a Mariola es van cremar més de 500 hectàrees

27 de febrer (AM) Continuen les accions de regeneració del sòl afectat per l'incendi a Mariola

29 d'abril (AM) Generalitat rectifica i reconeix el de Mariola com a 'gran incendi'

9 de juliol (AM) Els treballs realitzats a Serelles milloren l'autoregeneració de la zona